Stefen Dell'Antonio Monech
Stefen Dell’Antonio Monech à laurà coche bibliotecher tl Istitut Cultural Ladin Majon di Fascegn. Ël ie respunsabl per la cultura tl Repart per l teritore, l ambient y i bosc. L scrij tesć per cianties y mascaredes, pec de teater, libri de ert y de storia, prosa y poejies. L mët adum material didatich y programs culturei per radio y televijion. L ie un di fundadëures dla grupa de teater Sedimes y l fova cumëmber dla grupa leterera ladina Scurlins. L à sunà pra la grupes di Marascogn y Lingue Morte; śën sonel tl Trio InCorda y tl’OXT OrcheXtra Terrestre a Trënt. Si poejies ie unides publichedes ti libri Te n’outa demò (2004-2005); Su la NEIF de la Vita (2007); la regoeta dai colores de la bandiera ladina NEVE (2008-2009) - Vèresc/Passi (2011) - Valivanzes; Anter sfenes de chierida lum; Nef codèes e na piva de sèl; Indèna che te rues: paroles lijieres tras nef meisc de speta. Si stories possen liejer ti libri Mudazion, storie ladine; L’identità dimezzata: silenzi e rancori, amori e finzioni tra i Ladini di Fassa; T’es na bela colombina… de Mèscres, de Faceres, de Tempes che cor.

Cianzon de l’ amor empensà
Me piajesse poder te scriver na cianzon
de chele algegre, duta n pirle e n saut
che te porte olache to vös esser,
ence se fosh
no l’ é l’ ora giusta o no tu as estro de partir.
Me piajesse te far a saer
che to es semper la più bela
che, col sol entorn a sta ombrìa su la tera,
to bale e to slizie via lijiera.
Me piajesse amò star con te
e me piajesse semper pensar de l poder far.
Esser al mar o a rampear,
spartir con te la vita, sto gran esser;
pò viver mile egn apede te
e ogni dì se retroar n mingol növes.
Doman, volesse me deshedar e te aer vejina,
te chiamar e esser ensema…
Me piajesse tant poder te cognosher
saer che to es,
che to saras…
funtana: Rut Bernardi/Paul Videsott, Geschichte der ladinischen Literatur. Ein bio-bibliografisches Autorenkompendium von den Anfängen des ladinischen Schrifttums bis zum Literaturschaffen des frühen 21. Jahrhunderts (Scripta Ladina Brixinensia III), Bulsan 2014, pl. 1172.
Perdù
Canche tel fon de duc i mar
mio pìcol legn s’à perdù stremì
e più no l’ à sapù reger l bianch del lin
e del bombasc,
enlaoita l’encant de l’èga
i l à arvejinà a la tera suta
e sol
ge è stat dat de jir.
Desche n bastiment spiritual
ancö l’é aló,
l chier miöi ölges
vagan stroz,
spetan,
enseghit.
funtana: Rut Bernardi/Paul Videsott, Geschichte der ladinischen Literatur. Ein bio-bibliografisches Autorenkompendium von den Anfängen des ladinischen Schrifttums bis zum Literaturschaffen des frühen 21. Jahrhunderts (Scripta Ladina Brixinensia III), Bulsan 2014, pl. 1172-1173.
Ah, chi che l’é ruà…
L Gran Sapient da Gherdena ca…
Canche passa chel biot ladin/todesch,
Fascia busia…
L’é gran ferment
N cert moviment…
Cor l diretor, cor l dotor, cor l professor
Cor l coridor…
Cor l president, l dirighent,
L cavalier e l’otelier…
Duc cor a scutèr sù
Venter gros e faus model
Lustra lama de cortel
Che tel temp a tras taà
L pensier, l fior e l pra.
funtana: Rut Bernardi/Paul Videsott, Geschichte der ladinischen Literatur. Ein bio-bibliografisches Autorenkompendium von den Anfängen des ladinischen Schrifttums bis zum Literaturschaffen des frühen 21. Jahrhunderts (Scripta Ladina Brixinensia III), Bulsan 2014, pl. 1174.
Na pert ora de Autra-ment
[…] el che fin da studient se n aea adat de na fina, lijiera e neta pashion per chi spiric delicac e chiec desche el, per chi tosh o òmegn creshui che, tant più bié e senshìboi de le fémene, ge empienìa col jir de la fantajìa, ciase e giornade, pensieres e sognes. Che fadìa e che gref sconer l’amor per l’amor dò l gramial bianch da dotor, […] (Dell’Antonio 1997b, 13) […] Mai a nishugn l s’aea moshà „autra-ment“, mai n pìcol dir per sora, na ociada ciauda, n segn o na man fersa. […] (Dell’Antonio 1997b, 15)
funtana: Rut Bernardi/Paul Videsott, Geschichte der ladinischen Literatur. Ein bio-bibliografisches Autorenkompendium von den Anfängen des ladinischen Schrifttums bis zum Literaturschaffen des frühen 21. Jahrhunderts (Scripta Ladina Brixinensia III), Bulsan 2014, pl. 1175-1176.