Iaco Rigo
Iaco Rigo é scrit ite al ordin di jornalisć, daimpröma ál lauré sciöche tradutur y redadú dla Usc di Ladins, de chëra ch’al é atualmënter le diretur. Rigo é un di auturs ladins plü produtifs cun romans (p.e. Anastasia o L'aurela dla vita - 2003), operes teatrales (p.e. Cuntra löm - 2011), racoiüdes de cunties y rimes (p.e. Maghëies - 1995 y Le paromaró – Cunties, noveles y spassëtes - 2015) y proiec musicai desvalis (p.e. Ombríes de löna - 1997). La costanta prinzipala te sü romans é la tenjiun danter la picia comunité da munt olach’al vir y le gran monn incëria. Rigo á metü sö l’Uniun Ciantauturs Ladins (UCL), de chëra ch’al é vizepresidënt; al é ince presidënt dl’Ert por i Ladins (EPL).

Altonn
Altonn.
Tai prês y tai ćiamps.
Tal slominé dla löna y
tai edli dai mituns dla fan
dla gran ciüté.
Altonn y belo mort
Tla aisciöda dla vita.
Al passa desco mai
le ponsïer a ‘n doman.
Tosc è mort fora
le paîsc.
Ai n’á mai bradlé
poe sü mituns.
Paz ái ëi rit.
Y l’altonn bradlâ
te nüsc prês y ćiamps.
ai 10 de setëmber ‘92
Iaco Rigo, Maghëies, 1995, ULVB