Stlü
È stato raggiunto il numero massimo di filtri applicabili
Meso
Forma
Post
Non ci sono creativi per i filtri selezionati.

Jepele Frontull

Ann de nasciüda 1864
Ann de mort 1930
Post La Pli de Mareo
Forma Porsones
Meso Musiga y Scritöra

Bele da jonn ê Jepele Frontull jü a Bornech a imparé le todësch y da soné l’orghe. Do la formaziun da insegnant a Balsan él deventé maester a La Pli de Mareo olach’al á insigné cina ala ponsiun. Dailó él ince sté organist, dirighënt dl cor y dla musiga. Süa produziun tol ite cianties che é le cör dl repertore tradizional ladin, sciöche Na sëra sarëna y Os sotusc, cianties originales mo ince traduziuns dal todësch, cianties profanes y tesć sacri. Al á scrit la musiga por les operetes Le ćiastel dles stries y Le scioz de San Jênn dl amich Angelo Trebo.

Os sotus

Os sotusc, tiradöms,
abinesse düć adöm!
Nüsc bi prés
è sen siés,
jö de munt sen nos s’an jun;
dlun ćiantenn,
dlun scraienn,
chel i plesc a nosc patrun.
Le gran fant
dess ji dant,
chel co porta le ciostun;
do ad el spo der bel
dlun cigenn spo nos s’an jun.

O beleza dal disté,
tres sön munt oress-on sté,
enlò ne sont-on mai fadia
mo dagnora alegria!

Os sotusc, tiradöms,
abinesse düć adöm!
Spo ‘ndoman
desch’i san
jun-se düć bi sagn intun;
pal ostì
dess-on ji,
vin nes paia nosc patrun.
Spo magari
val zigari,
desche nos düć canć savun,
ven schinchés, ven fömés,
spo la papa nos cumprun.

O beleza dal disté,
tres sön munt oress-on sté,
enlò ne sont-on mai fadia
mo dagnora alegria!

R. Bernardi, P.Videsott, 2014, Geschichte der ladinischen Literatur; bu,press, Bolzano

Contignüs sotmetüs a Copyright.